Investigadors del grup GRIHO de la Universitat de Lleida han publicat el llibre Future Perspectives on Human-Computer Interaction Research, editat per Springer, que ofereix una anàlisi innovadora dels reptes i oportunitats en l’àmbit de la Interacció Humà-Ordinador (HCI). Aquesta obra, fruit del Congrés Interacción 2023 celebrat a Lleida i Igualada, esdevé una contribució clau en la recerca internacional, gràcies a la col·laboració d’autors de renom i al lideratge dels editors Sergio Sayago, Montserrat Sendín i Mercè Teixidó.

Quin ha estat el procés de creació d’aquest llibre? Quin paper hi ha tingut el Congrés Internacional d’Interacció Persona-Ordinador 2023 celebrada a Lleida i Igualada?

Aquest llibre és un resultat del congrés. Concretament, volíem fer una post publicació amb les millors contribucions presentades i a la vegada afegir-ne valor. Per això, vàrem decidir demanar als autors de les millors contribucions que realitzessin un anàlisi del present, passat i futur de la recerca en els seus articles, perquè IPO és molt dinàmica i sempre és un exercici intel·lectual útil reflexionar sobre el que s’ha fet i s’està fent per saber a on anar en un futur. El procés...hem estat aproximadament un any, des de la redacció de la proposta i acceptació per part de l’editorial fins l’enviament de l’esborrany complet del llibre. Els capítols han passat per dos rondes de revisió per parells – editors i propis autors.

Com va sorgir la idea d’aquesta publicació i quins han estat els principals reptes que heu afrontat?

La idea la va proposar Sergio, si no recordem malament. No volíem fer un llibre d’actes habitual. Volíem fer una contribució a l’àrea que tingués cert valor. Els reptes, com a tota publicació científica, han estat diversos. Primer va ser tenir el vistiplau de l’editorial. Després va ser treballar amb tot l’equip d’autors. Ha estat un plaer treballar amb ells, però calia fer un esforç per a donar-li forma a cada capítol, garantint una línia editorial. La coordinació de les revisions també va ser una activitat intensa, tant per complir calendaris com per garantir la màxima qualitat de les revisions.

Quins són els principals temes i contribucions que es recullen en aquesta obra? Hi ha alguna troballa o reflexió especialment destacada?

És difícil destacar una única contribució, perquè el llibre tracta tema diversos, i en aquesta diversitat, diferents autors poden trobar diferents aspectes rellevants. Per a mi (Sergio), veure que l’únic element constant a l’historia d’HCI és el canvi em fa pensar molt, perquè sembla que no aconseguim, o costa, una base estable per construir coneixement. Sembla ens anem reinventat o adjustant amb cada “onada” tecnològica. També destacaria el fet de que l’usuari, figura fonamental en l’àrea, actualment no està al centre del disseny ni del desenvolupament, perquè les tecnologies i l’ecosistema tecnològic... així ho necessiten. No sé si podem dir ja usuari, en singular, per a referir-nos a la gent que interactua amb les tecnologies digitals.

Com creieu que aquest llibre pot impactar la recerca en el camp de la interacció persona-ordinador i en l'àmbit de les noves tecnologies?

Això és una pregunta més de cara al futur i segurament per als lectors, però pensem que un llibre que discuteix passat, present i futur en diverses àrees d’IPO pot ser interessant, perquè és una única col·lecció dedicada a aquest objectiu. El fet també que la introducció sigui una visita guiada a tot el llibre li dona certa coherència i un fil conductor (quelcom homogènia a un conjunt heterogeni).

Quin paper ha jugat el grup de recerca GRIHO de la UdL en aquest projecte?

GRIHO ha estat fonamental. El congrés va ser organitzat per GRIHO. Els tres editors som membres de GRIHO.

Com creieu que aquesta publicació contribuirà a la seva difusió internacional?

El llibre ha estat publicat per una editorial internacional de prestigi i coneguda, com és Springer. Això ens hauria de d’ajudar a tenir projecció internacional. Els temes que tracta la publicació són d’interès internacional – no únicament a Espanya estem interessats en, per exemple, la interacció entre els nens i els ordinadors. El fet de que sigui un resultat d’un congrés internacional, amb el suport de l’associació AIPO, facilita la seva internacionalització, especialment amb Llatinoamèrica.

En la vostra opinió, com poden aprofitar aquest llibre tant els investigadors com els estudiants del Campus d’Igualada i l’Escola Politècnica Superior?

De diferents maneres. Per exemple, als dos campus s’ofereixen assignatures sobre Interacció-Persona Ordinador, perquè volem que els futurs enginyers informàtics tinguin molt present la vessant humana de la tecnologia. El llibre pot ser un recurs bibliogràfic a les assignatures. També pot estimular treballs fi de grau, de màster, i de recerca d’estudiants de doctorat i membres PDI.

Què destacaríeu de la Jornada Interacción 2023 com a plataforma per compartir coneixement i generar nous projectes com aquest?

Interacción 2023 és un congrés petit – comparat amb altres internacionals amb un fort component industrial - a on és difícil sentir-se exclòs. Hi ha voluntat de fer lligams, parlar, i l’ambient estimula la generació de coneixement en IPO. Sense interacción aquest llibre hagués estat molt difícil de fer. No direm impossible, però si molt més difícil.